Petita guia de McLeod Ganj

Perque tothom trobi lo que s'ha de trobar.

ALLOTJAMENT:
Hi ha milers de llocs. A Jogiwara Road, a prop de main square, i tambe a Bhagsu Road, hi ha uns quants hotels que estan molt be per estades curtes. Per estades mes llargues, resulten massa cars (500-700rp la nit), pero es una bona opcio per als primers dies mentre s'inspecciona la zona i altres allotjaments.
Pel que jo conec, una molt bona zona es la part de baix de Jogiwara Road, on visc ara: hi ha apartaments amb preus molt interessants per a mesos sencers (jo pago 7000rp per mes per un apartament amb lavabo i cuina ultradecents). Esta apartat del bullici general, tot i que a prop, aqui tot esta a prop, pero hi ha prou activitat comercial a la zona: restaurants, cybers, biblioteca publica, botiga de roba de 2a ma...

SOUVENIRS I XORRADES DIVERSES:
Sincerament, no cal guia per aixo; mes aviat caldria una guia per evitar aquestes botigues, pero aixo seria una quimera total. Hi ha botigues d'indis, de tibetans, de associacions de refugiats o monestirs, etc. El indis et diran que les dels tibetans son cares, o tenen menys coses, o passen de tu. Els tibetans et diran que les dels indis son de baratillo, mal fetes, no autentiques, que les cares dels budes no son com il faut, que tenen massa tonteries i que son molt pesats i avassalladors amb els clients.
Recomano personalment una botigueta de carrer que hi ha baixant per Temple Road a ma esquerra, a una de les curves, quan quasi ja no hi ha edificis.

La Fauna Visitant

La Fauna Visitant mereix ser tractada amb la honorable distincio que li pertoca: la honorable distincio de ser escrita en majuscules (i cap altra). Ok, bromes absurdes a part, el que realment es mereix es una entrada al blog, no podia faltar i ja veureu per que. Abans de comensar, pero, informo que tot esta fet des del diguem-ne afecte i inclus auto-ironia (pertanyo no obstant a la Fauna Visitant), i apuntar que, per norma general, inclus els Visitant mes intensament 'mofables' poden resultar, si un te la temeritat d'entaular-hi conversa, essers mes tolerables del que semblava a simple vista i fins a bellissimes persones o normals. Evidentment, hi ha tot tipus de turistes per aqui, em limitare a comentar els que tenen gracia sobre la previa assumpcio de que dins de cada grup sempre trobes gent mes normaleta; i sense anims d'ofendre ningu of course, escric aixo admetent el suau plaer retoric de l'art de criticar ;-) Queda doncs clar l'unic afany de divertir els meus coneguts amb una mirada simpaticament ironica (i, dacrod, en alguns punts seriosament incredula, preocupada i superada per l'aixojaesmassa) del panorama xenodharamsalesc.

Petits consells al viatger a Dharamsala (II)

Just una setmana despres de la nevada, han tornat la llum i l'aigua a casa meva; puc tornar a una vida menys prehistorica；aixi que he decidit anar a un cyber, posar-me Queen a tope i fer una entradeta pendent al blog.

A part de quatre llistes amb els racons mes destacats de la ciutat, hi ha uns quantes peculiaritats a tenir en compte per algu que vingui per aquestes zones per primera vegada, com jo fa cosa d'un mes i pico.
No sortir de casa sense: aigua mineral, paper de vater, una bossa i una llanterna o similar. Les autoritats de la zona son bastant tocapilotes amb l'us del plastic, les bosses de plastic a les botigues estan PROHIBIDES (es per aixo que va be portar alguna bossa de roba que t'hagin donat un altre dia, o una motxila, ja que de vegades et posen les coses en paper de diari, com les verdures, i es facil que es trenquin pel cami, et caiguin els tomaquets per terra, facis el paperet mentre un cotxe vol passar, un mono et roba un dels tomaquets i un altre rodola fins al morro d'una vaca; aixi com per exemple). Tambe es per aixo que recomanen reutilitzar les ampolles d'aigua; hi ha uns quants punts on pots reomplir-les amb aigua filtrada, que en general es posa be a l'estomac. La llanterna va be pel simple fet que els fanals son una especie en vies de integracio a la cultura india, encara no del tot arraigades a la zona.
I arribem a l'interessantissim punt del PAPER WC: per que va be portar-ne a sobre? Perque el paper wc indi rasca? No, en absolut. Perque no sempre n'hi ha? Hmm, incomplet. Perque mai n'hi ha? Hmm, si, pero incomplet, o mes aviat, pregunta erronea. No es que no n'hi hagi, sino que els indis no en fan servir!!  No us preocupeu, tots els badulakes (peculiarment aqui no els porten immigrants sino locals) en venen a milers, tot i que algun venedor em sembla que encara no sap per que ho fem servir; 'no, no son kleenex enrollaos, es pal culo amigo'.

Incomunicats sota la neu

Be, el titol ho diu tot. Ho escriure tot aixi bastant rapid i potser de forma desordenada perque aquest es l'unic cyber de McLeod Ganj que encara te querose pels generadors d'electricitat, i hi ha una mica de cua.

Les condicions son les seguents: el que va comensar com una simple pedregada, va acabar com una de les tempestes de neu i vent mes besties que recorden en els ultims anys. Si, neva alguns hiverns, no es taaan raro, pero no neva tant!! L'endema al mati la ciutat estava decorada amb un o dos pams de neu arreu i sense llum.
La cosa evoluciona al dia seguent i, a banda de l'alegria general, aquella empatia que crea la neu i les guerres de boles pel carrer, la situacio esta de la seguent manera: com que les carreteres estan congelades, ni pot entrar ni sortir ningu ni pot entrar material de cap mena a la ciutat. Ergo, el querose dels generadors s'acaba i els restaurants comencen a posar espelmes; alguns fins i tot tanquen per no quedar-se sense existencies, ja que el menjar que hi ha a la ciutat ara es limitat i nomes pot decreixer; el 90% de les botigues estan tambe tancades, nomes hi ha un parell o tres de restaurants i bars, un cyber, dos badulakes... i poca cosa mes.

Personalment, jo no tinc llum a casa (com ningu), i tampoc tinc estufes, perque son electriques! Ok, espelmes i llanterna, cap problema, i l'aigua a escalfar-la al foc (en part perque fa fred i en part perque l'aigua de l'aixeta no puc beure-me-la sense bullir-la si vull conservar un estomac sa). Tot estava sota control fins que aquest mati se m'ha acabat el butano i no tenia aigua embotellada. Tenia fred, sed, estava brut, i no podia ni escalfar-me, ni beure aigua de cap tipus, ni dutxar-me, etc.  Tenia just un got d'aigua bullit del dia anterior que he fet servir per rentar-me les dents, i apa, a rentar lo essencial amb aigua freda!

Com diria el meu germa: "aixo que feu es prehistoric".

Petits consells al viatger a Dharamsala (I)

McLeod Ganj (Dharamsala de dalt) es una petita vila als peus dels Himalaies, quan els peus vol dir uns 2000m d'altitud. Pertanyent al municipi de Dharamsala pero uns 300 o 400 metres mes amunt de la ciutat principal, McLeod es una barreja impressionant de les cultures india i tibetana. A partir d'aqui, si continuo d'aquesta manera aixo sera un avorriment de post i no dire res nou que la wikipedia: que si es la seu del govern tibeta a l'exili, que si es bastant turistic i es ple de botiguetes, restaurants, pero tambe temples i monestirs... blablablabla Una cosa a afegir, que segurament no registra la wikipedia, es que els teclats d'ordinador no tenen accents, dieresis, etc., rao per la qual aquest post i els seguents estaran desagradablement plens de faltes d'ortografia i faran, sincerament, molt mal als ulls.

CONSELLS D'UBICACIO
La ciutat te basicament 3 o 4 carrers, o diguem-ne carreteres, i tot un seguit de caminets per entre les cases que cap turista trepitjara mai a no ser que visiti la casa d'algun local o hi visqui. Tots els carrers principals conflueixen a LA plasa (main square, en hindi), a saber: Temple Road, Jogiwara Road, Bhagsu Road, Tushita Road i algun altre de petit que no crec que tingui ni nom.