Just una setmana despres de la nevada, han tornat la llum i l'aigua a casa meva; puc tornar a una vida menys prehistorica；aixi que he decidit anar a un cyber, posar-me Queen a tope i fer una entradeta pendent al blog.
A part de quatre llistes amb els racons mes destacats de la ciutat, hi ha uns quantes peculiaritats a tenir en compte per algu que vingui per aquestes zones per primera vegada, com jo fa cosa d'un mes i pico.
No sortir de casa sense: aigua mineral, paper de vater, una bossa i una llanterna o similar. Les autoritats de la zona son bastant tocapilotes amb l'us del plastic, les bosses de plastic a les botigues estan PROHIBIDES (es per aixo que va be portar alguna bossa de roba que t'hagin donat un altre dia, o una motxila, ja que de vegades et posen les coses en paper de diari, com les verdures, i es facil que es trenquin pel cami, et caiguin els tomaquets per terra, facis el paperet mentre un cotxe vol passar, un mono et roba un dels tomaquets i un altre rodola fins al morro d'una vaca; aixi com per exemple). Tambe es per aixo que recomanen reutilitzar les ampolles d'aigua; hi ha uns quants punts on pots reomplir-les amb aigua filtrada, que en general es posa be a l'estomac. La llanterna va be pel simple fet que els fanals son una especie en vies de integracio a la cultura india, encara no del tot arraigades a la zona.
I arribem a l'interessantissim punt del PAPER WC: per que va be portar-ne a sobre? Perque el paper wc indi rasca? No, en absolut. Perque no sempre n'hi ha? Hmm, incomplet. Perque mai n'hi ha? Hmm, si, pero incomplet, o mes aviat, pregunta erronea. No es que no n'hi hagi, sino que els indis no en fan servir!! No us preocupeu, tots els badulakes (peculiarment aqui no els porten immigrants sino locals) en venen a milers, tot i que algun venedor em sembla que encara no sap per que ho fem servir; 'no, no son kleenex enrollaos, es pal culo amigo'.
D'altra banda, els lavabos publics o de bars -be, dels pocs que en tenen- deixen bastant a desitjar. Deixant de banda l'omnipresent olor de pixum-i-no-se-sap-que al qual acabes acostumant-te, per dificil que sembli, els lavabos son del tipus "forat a terra" i el terra esta habitualment empapat d'aigua re-trepitjada. Son ok per fer un riu; per aigues majors... ha de ser un exclusiu cas de super emergencia.
Parlant d'olors, als bars mes petits, menys turistics, la olor de gas es normal, les instalacions i infrastuctures indies son el que son i normalment les cuines perden gas: pero no es perillos, el costum es que no explotin ni mori ningu. Al cap de setmanes jo ja estava acostumat al fenomen i el meu cervell havia fet feina, aixi que relacionava aquella olor amb menjar i ara, sempre que sento olor de gas, em ve la gana.
Tema espai public
En principi no es pot fumar al carrer pero la gent passa de tot o s'amaga una mica el cigarro. Fumeu a les terrasses, als carrers mes lluny del centre i etc., ok, pero no us feu com un turista que vaig veure, que va encendre el piti a la main square (estacio de policia al costat) just despres de ser avisat, amb tota la xuleria, i en 15 segons va tenir la multa posada. El carrer esta poblat per gossos i gats de carrer, moltes vaques i bous, micos i alguna cabra o ase. Els gossos es passen el dia dormitant i la nit bordant, fent debats a distancia; passen de la gent si la gent passa d'ells, inclus si et borden passes ignorant-lo i potser descobreixes que s'esta bordant amb algun altre. Igual les vaques, que van passejant i regirant a les escombraries (que els indis aboquen al mig del carrer al vespres, aixo si no la cremen, tot perfumant l'ecosistema), i que si mai necessiteu que es moguin perque ha de passar un cotxe o vosaltres, li doneu uns copets al cul i s'espavilen. Amb els micos nomes s'ha d'anar en compte quan tenen gana si estas a una terrassa, perque intenten robar-te les torrades, la fruita, etc. S'espanten si es pensen que els vols tirar una pedra.
Mentre passegeu pels carrers, sentireu cada dos per tres una bocina: quan un cotxe passa avisa. Es bastant molest, pero un arriba a un punt que s'hi acostuma i es limita a posar-se a la cuneta (vorera?? que es aixo?? ah, allo de Barcelona...) cada cop que sent un biiipbiiip.
A part de quatre llistes amb els racons mes destacats de la ciutat, hi ha uns quantes peculiaritats a tenir en compte per algu que vingui per aquestes zones per primera vegada, com jo fa cosa d'un mes i pico.
No sortir de casa sense: aigua mineral, paper de vater, una bossa i una llanterna o similar. Les autoritats de la zona son bastant tocapilotes amb l'us del plastic, les bosses de plastic a les botigues estan PROHIBIDES (es per aixo que va be portar alguna bossa de roba que t'hagin donat un altre dia, o una motxila, ja que de vegades et posen les coses en paper de diari, com les verdures, i es facil que es trenquin pel cami, et caiguin els tomaquets per terra, facis el paperet mentre un cotxe vol passar, un mono et roba un dels tomaquets i un altre rodola fins al morro d'una vaca; aixi com per exemple). Tambe es per aixo que recomanen reutilitzar les ampolles d'aigua; hi ha uns quants punts on pots reomplir-les amb aigua filtrada, que en general es posa be a l'estomac. La llanterna va be pel simple fet que els fanals son una especie en vies de integracio a la cultura india, encara no del tot arraigades a la zona.
I arribem a l'interessantissim punt del PAPER WC: per que va be portar-ne a sobre? Perque el paper wc indi rasca? No, en absolut. Perque no sempre n'hi ha? Hmm, incomplet. Perque mai n'hi ha? Hmm, si, pero incomplet, o mes aviat, pregunta erronea. No es que no n'hi hagi, sino que els indis no en fan servir!! No us preocupeu, tots els badulakes (peculiarment aqui no els porten immigrants sino locals) en venen a milers, tot i que algun venedor em sembla que encara no sap per que ho fem servir; 'no, no son kleenex enrollaos, es pal culo amigo'.
D'altra banda, els lavabos publics o de bars -be, dels pocs que en tenen- deixen bastant a desitjar. Deixant de banda l'omnipresent olor de pixum-i-no-se-sap-que al qual acabes acostumant-te, per dificil que sembli, els lavabos son del tipus "forat a terra" i el terra esta habitualment empapat d'aigua re-trepitjada. Son ok per fer un riu; per aigues majors... ha de ser un exclusiu cas de super emergencia.
Parlant d'olors, als bars mes petits, menys turistics, la olor de gas es normal, les instalacions i infrastuctures indies son el que son i normalment les cuines perden gas: pero no es perillos, el costum es que no explotin ni mori ningu. Al cap de setmanes jo ja estava acostumat al fenomen i el meu cervell havia fet feina, aixi que relacionava aquella olor amb menjar i ara, sempre que sento olor de gas, em ve la gana.
Tema espai public
En principi no es pot fumar al carrer pero la gent passa de tot o s'amaga una mica el cigarro. Fumeu a les terrasses, als carrers mes lluny del centre i etc., ok, pero no us feu com un turista que vaig veure, que va encendre el piti a la main square (estacio de policia al costat) just despres de ser avisat, amb tota la xuleria, i en 15 segons va tenir la multa posada. El carrer esta poblat per gossos i gats de carrer, moltes vaques i bous, micos i alguna cabra o ase. Els gossos es passen el dia dormitant i la nit bordant, fent debats a distancia; passen de la gent si la gent passa d'ells, inclus si et borden passes ignorant-lo i potser descobreixes que s'esta bordant amb algun altre. Igual les vaques, que van passejant i regirant a les escombraries (que els indis aboquen al mig del carrer al vespres, aixo si no la cremen, tot perfumant l'ecosistema), i que si mai necessiteu que es moguin perque ha de passar un cotxe o vosaltres, li doneu uns copets al cul i s'espavilen. Amb els micos nomes s'ha d'anar en compte quan tenen gana si estas a una terrassa, perque intenten robar-te les torrades, la fruita, etc. S'espanten si es pensen que els vols tirar una pedra.
Mentre passegeu pels carrers, sentireu cada dos per tres una bocina: quan un cotxe passa avisa. Es bastant molest, pero un arriba a un punt que s'hi acostuma i es limita a posar-se a la cuneta (vorera?? que es aixo?? ah, allo de Barcelona...) cada cop que sent un biiipbiiip.
Hahahah impressionant! Es podria dir que jo estic a un país antítesis d'on et trobes tu! Jo estic ara a Noruega i realment, així com hi ha coses semblants com la mancança de bars, la vida aquí és fàcil i senzilla i les infraestructures estan bastant a anys llum de les nostres!
ResponEliminaUna abraçada gegant i a seguir amb l'aventura! ;)
Si vols seguir-me quan puguis el meu blog es: http://croniquesnoruegues.blogspot.com/
M'agraden els micos i les vaques. We miss you XD
ResponElimina